El perquè del pànic...

 Retrobo les coses petites
de la meua infància
sense nostàlgies vàcues

ni rancors ocults
i em quedo amb la flaire
del fum de la -seva- cigarreta
tan assassina i pecaminosa.
Del color grisenc
del no volgut i no triat
deixo lliure la papallona
el rum-rum inèdit
que una matinada
em va fer ser com sóc
i com moriré.
Diumenges al matí
de peresa i fugida del traüt
imposat per la creu
i la negra sotana
de llengua blava
i sidral d'un Crist metzinós

 I, a la fi, el pànic...