La Miuxeranga: "Un Adéu agraït pels Al Tall"

Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort
 

Dimarts 11 de Desembre del 2012 
Martes 11 de Diciembre del 2012
Τρίτη 11 Δεκεμβρίου 2012
Salı 11 Aralık 2012
Terça-feira 11 de dezembro de 2012

___IMATGE DEL DIA___
"Mirant Peníscola" (Imatge: Enric)
...
 Ploro per la pèrdua i ploro pel meu país. No puc fer-ne més, és tràgica la situació repressiva que vivim i el temut daltabaix que la nostra cultura podria patir si seguim dins d'aquesta Espanya que, ni ens ha volgut ni ens estima  i que ara només pretén mantindre'ns lligats a ella com els colonitzadors cerquen amb canons els territoris ocupats, com el matancer lliga la bèstia abans de passar a degolla.

Aquesta es terra nostra,

aquesta és nació de països.
Ara, més que mai,
s'espera que el record dels avantpassats sigui present.
I que la memòria no ens traeixi
deixant-nos sense el pa que hem de menjar... 
Venim d'un riu amb quatre mares,
roges com la sang.
Venim i som l'herència del patit, del lluitat,
del vençut i del perdut.
Xiquet que crida dalt d'un turó,
timbal petit, tornaveu que espanta l'enemic...
boires d'hivern i mar en revolta quan t'allunyes de la platja...
som país, una sola nació. 
Joan Fuster
 
Ploro ara que rebo, la per a mi tràgica noticia de la dissolució de quelcom més que un símbol, d'un mos de cultura impagable, insubstituïble. Al Tall desapareixerà amb aquest 2012 i ens ho anuncia a través d'aquest escrit a la seua pàgina: 

Estimades amigues i amics.

Amb molta emoció, ens adrecem a vosaltres per anunciar-vos que AL TALL hem decidit acabar la nostra activitat artística com a grup.

A punt de començar l'any 2013, comptem 38 anys de trajectòria, plena d'il·lusions, dificultats, alegries, esperances i realitats. Després d'una temporada de reflexió, hem entès que ara es donen les circumstàncies per a tancar el nostre cicle.
Seria llarg d'explicar-vos les nostres reflexions en este moment. Us direm que sentim una gran alegria per haver arribat a este punt.
La memòria ens transporta a aquells primers anys en que els projectes prenien cos i es desfermava una connexió sorprenent entre les nostres propostes i la resposta del públic.
Hem estat fidels a les esperances que molts van posar en el nostre treball i al compromís amb la música i la cultura del nostre País. Per això, podem estar satisfets de dir-vos adéu per haver compartit amb vosaltres esta passió i la nostra vida.
Així doncs, esperem encara fer algun concert que s'acabe de negociar durant el que resta d'any. Acomplirem els compromisos contrets anteriorment i tancarem així la contractació.
També hem pensat que deuríem preveure algun esdeveniment públic com a despedida, però ara mateix encara no ha quallat cap idea viable. Esperem -ens agradaria- sentir les vostres idees, propostes, paraules en este moment tan sensible per a nosaltres.
Personalment cadascú de nosaltres, com que estem vius i atents al camí que el país va marcant, segur que seguirem fent i comunicant.

Us diem adéu amb una abraçada molt forta.


AL TALL
Què menys que aprofitar per fer-ne un petit homenatge, una mostra de gratitud i de profunda estimació al grup fonamental del país Valencià amb aquesta Muixeranga alliçonadora. La lletra es d'ells (de Vicent Torrent) i aparegué l'any 2009 en l'àlbum "Vergonya, cavallers, vergonya".
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar

Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.

Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada llibertat

Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i portar a l'avenir.

Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.

L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.

 
Valgui també aquest gest per reivindicar la defensa de tot allò que està en perill al País Valencià, diguem-ne la cultura autòctona, atemptada per la Lomce del ministre Wert o el respecte a les "dissidències "governamentals" i a les llibertats en general, colpejades reiteradament a les universitats, als centres de treball, al carrer en tots els àmbits públics que afecten a la classe obrera i al sentiment no espanyolista.
Només dir, animar, conscienciar als catalans i amics al País Valencià i demés racons dels Països Catalans per seguir lluitant i assolir l'objectiu de ser, a la fi, una nació sobirana i lliure, per escriure, definitivament el destí propi.

Visca Catalunya Lliure !
Visca el País Valencià Lliure !
Visquin els Països Catalans Lliures !