KALAKAN: "Vernacularitats en perill de mort"

Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort
 

Dimarts 16 d'Octubre del 2012 
Martes 16 de Octubre del 202 
Τρίτη 16 Οκτωβρίου 2012
Salı Ekim 16, 2012
Terça-feira 16 de outubro de 2012

___IMATGE DEL DIA___
"Txalar" (Foto: Enric)

"Vernacularitats en perill de mort"
 "Prenc les tisores i tallo les penes
i et veig darrera del vidre
enterbolit per la pluja d'ahir
com un espectre de ninots escardats
i argiles clivellades.

És antic com la rauxa dels vents
patidor com la mare quan soc a la mar
i pobre de solemnitat per ser desnonat:
és encara un home i
resta deslluïda l'empremta
dels seus dits torturats.

Tronc malalt de cos talat
i memòria feble.
Et rendeixes a l'enemic.
No ets dels meus".

E.S.

 KALAKAN:"Charlando en vernáculo"
(Foto: Marion Touzot)

He conegut Kalakan i m'hi reconegut en els sons de fusta i de bosc que vaig trepitjar.
És, l'expressió d'aquest trio magnífic, la vivacitat que potser alguns esperàvem: força i delicadesa, virtuosisme i senzillesa, bellesa i tradició, l'art d'agradar transmetent.
M'agraden molt i escolto un i altre cop el seu disc aparegut el 2011 amb el nom del grup i em desfaig de gust amb cada un dels setze temes que el componen.
I m'agraden, també, perquè em retornen, pas a pas, als camins i carreters d'hivern, a les fulles caigudes de la tardor, a les onades trencant-se violentament contra els murs imponents de roca prop de Lekeitio, a les verdors infinites, a "tots els colors del verd"...
Seguiré la senda dels Kalakan, d'aquesta xerrada vernacular i meravellosa que dona oxigen a la vida que vindrà, si les coses caminen, també, el camí que ens cal.


¡ Gora Euskal Herria askatuta !
¡ Visca Catalunya Lliure !
¡ Visca la terra !


__GOLPEA LA MANZANA !__
"En la punta, de la punta, de la punta del
manzano
habia un pajarillo cantando
Txiruri txirurirura,
¿ quién escucha ese hermoso canto ?
En los campos de Zubiburu en el suelo del
bosque, en el suelo,
hay una flor vigilando.
Txiruri txirurirura
¿ Quién recogera esa preciosa flor ?
Que se ha golpeado la manzana..."
(está dispuesta a ser presionada para extraer 
su jugo y volverse sidra)



__SAGARRA JO !__
"Aldapeko sagarraren
adarraren punttan
punttaren punttan
Txoria zegoen kantari
Txiruri txirurirura
Nork aditu ote du
kantu eder hori ?
Zubiburu zelaieko
oihanaren zolan
zolaren zolan
Lili bat badago beilari
Txiruri txirurirura
Nork bilduko ote du
lili xarmant hori
Sagarra jo dela..."

.   .  

2 comentaris:

antonio ha dit...

Guau!! que fuerza y ritmo tienen Enric.

Una Abraçada!

ENRIC ha dit...

Sí Antonio, son realmente buenos (hasta Madonna se ha interesado en ellos para comparit escenario... ¡y en euskara!... señal que algo abanza...)

Oyr, échales un vistazo en Youtube y verás...

Ep! Una altra meua abraçada cap a Girona !