DES DE EL PAÍS VALENCIÀ ELS OVIDI TWINS: "Duet piro-musical d'arrels incertes, però ben profundes"

Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort

 

Dilluns 25 de Juny del 2012 
Lunes 25 de Junio del 202
Δευτέρα 25 Ιουνίου 2012 
Pazartesi 25 Haziran 2012 
 Segunda-feira 25 de Junho de 2012

___IMATGE DEL DIA___
"Les Roques de Benet" a Horta de sant Joan" (Foto: Enric)
.  .  .
OVIDI TWINS:"Duet piro-musical d'arrels incertes, però ben profundes"
Eclèctics valencians, magnífics, estranys i genials de l'horta còmica i del verb lúcid, els Ovidi Twins camparen com un fumet calent d'estiu per les contrades dels països catalans. Ells mateixos diuen d'ells mateixos al seu Facebook: "Duet piro-musical d'arrels incertes, però ben profundes. Es fan acompanyar de tres pistolers auto-anomenats La Primitiva de Dub. No els deixeu mai diners!"
Sí, sí, ja ho sé que faig tard, com gairebé sempre, i potser l'olla ja no vull (¿perquè vull?...no, ¡en absolut!). Gràcies a la generositat culturaloidal de Maria (per cert,замдаа сайн яваарай, bon viatge cap a les estepes!) vaig conèixer aquest grup (duet i quelcom més, diuen) que escolto des de llavors sense dir ni piu ( malparit insegur que m'ensumo puc arribar a ser...). i me'n faig creus, un colp més, de que no se'n faci ressò, que no hi hagi traca ni es reparteixi amanida de masclets... ¡¿que la música i la conya, i el refresc de l'ànima i una mica de trempar la llengua nostra no és notícia mai o què, collons?!
Planúries mongoles i barrecheta de l'Horta sud, pilota i suquet "marciano", versos i llumetes d'envelat... com qui no vol la cosa la festa es fa viva com les fogueres per Sant Joan i camí de Guadassuar l'aroma de tarongers t'encisa i pares a fer una aigueta a l'Alcúdia, tot roget i espolsat... calors que fa, ¡collona!
El cd canta un "perquè vull" i el dos cavalls de finestreta automàtica fa pudor de sèquia resseca...
Mai més un poc de sal abans de la tequila a cal garrafonet d'en Tonet. Dent bruta i pixarada intensiva del govern que fa el manaia tombant casetes sense preu del Cabanyal,.. milhomens catedràtic de les collonades !

Coc coc coc i cooooooc ! diu el pollastró i la polla li fa l'ullet, putona (que diuen que així es fan els diners pel ben vestir!). Caixa de pi pel record del graller; pals i plors de gralla torçuda a la festa vedada. El record no para ni el matareu, capsigranys !
Dir que poc en se d'aquest(os) OT, que busco i no trobo i no voldria dir el que no és... aixina deixo pel respectable la llavor de la curiositat plantada, feu-ne us, cony ! (és clar que, si ho preferiu -ànima d'oïda delicada- podeu dir-li bajoqueta -com si fóreu a casa, ¡com si foreu aquí!-)

M.O.N.T.G.Ò.L.I.A
(Gravat el dia 2 d'abril de 2011, en la presentació de Montgòlia a l'OCCC. Lletra i música OT. Amb La col·laboració de La Primitiva de Dub. Realeta al pandero i Martí a les percusions).
"Avui volem celebrar la cançó desconeguda d'aquell lloc tan amagat, també per molts ignorat. D'eixe lloc no hi ha papers, ni tampoc memòria escrita, ni fou mai la fixació d'afamats exploradors.
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
A recer d'un roc pelat (alguns diuen que muntanya) potser trobaràs un fosc i mullat avenc que baixa. Et convidem a baixar, sense por mirar arrere, que el que allí te trobaràs no t'ho ensenyarà cap mestre.
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia.
Hauràs de passar un riu sempre amb bona companyia. Tindràs una llum que et guia per senders plens de caliu. Corren venes per la terra, corredors d'eco i misteri, plens d'espills i imatges dobles: somnis d'ombres les persones.
En veu baixa sentiràs que Montgòlia també et crida, i voldràs els seus secrets, la joia d'aquella vida. No la podràs descobrir perquè sempre hauràs tornat, i jo dic i cante Glòria!, Glòria als herois de Montgòlia!
Montgòlia, Montgòlia, Montgòlia".

a
 .   .  

2 comentaris:

antonio ha dit...

Estupenda la letra de los Ovidi Twins.Me entraron ganas de acercarme a MONTGÒLIA o a HORTA DE SANT JOAN :-)

Gracias por tus estupendos comentarios y muy buen buen verano Enric.

Una abraçada!

ENRIC ha dit...

Son divertidos ¿verdad Antonio?...
Sí, ahora que nos tienen casi acorralados tendremos que hacer algunas "excursiones" a la hermosa Horta de sant Joan o a la mismísima Mongolia... a ver si allí nos tratan algo mejor...

Gracias a ti por pasarte por esta casa donde parece que todo se derrumba un poco más cada día que pasa.

Que el verano sea bueno -y sin incendios- también para ti y "utinam dei sint propitii ad navegandum".

Salut i una forta abraçada company !