SER HUMANS (CONY!) / SER HUMANOS (JODER!)

Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort

 

Dissabte 2 de Juny del 2012
Sábado 2 de Junio del 202
Σάββατο 2 Ιουνίου 2012
Cumartesi 2 Haziran 2012
Sábado 2 de Junho de 2012

___IMATGE DEL DIA___
"Revoltat" (Il.lustració: Enric)
.   .   .

"Correré el risc de dir quelcom crític d'aquesta meravellosa democràcia però, ¿quina puta merda -amb perdó- estem construint, permetent, recolçant entre tots?...ai ai ai..."

"Correré el riesgo de pronunciarme críticamente acerca de esta maravillosa democracia pero, ¿qué puta mierda -con perdón- estamos construyendo, permitiendo, apoyando entre todos?...ay ay ay..."



SER HUMANS (CONY!)

S'ha fet de nit
i no puc veure la lluna allà
on sempre hi era.
No goso tocar els murs
per fer-me'n d'ells fort
i corifeu dels desnonats.

I dels dies no cauen pomes
ni cauen bocins de pans àzims.
Soc veu dels qui descobriren el marro
veu dels qui trencaran l'alba
perduts pels camins del desencís.


Gent coixa i trencada per les ones,
gots plens de pors i
d'esperances que fugides que,
com ratolins vermellosos,
treuen nassuts l'ensumadora
d'ambdós pudors.

Gent armada d'afiladures mentals
disposada a trencar
els vasos comunicants
de tanta merda i merda i merda...
(que digué en Llach).

Gents brunes i sofisticadament mimètiques,
pur fang, pur quitrà
i fusta oblidada.
Gents clares en la confusió
que esperen el moment de trencar-se
els malucs i girar cua
com atletes guerrers per la pròxima elació
del poble planer
i treballador.

Foc a les cuixes dels qui pinten papers de colors,
i brases roentes als caus de la bèstia negra.

Atxes en la nit que retalla brodats de malícia
i perjuris dels usurers.

Poble de la mar i del món que no respira
que de l'asfixia es va fent blau i pateix
el fruit de les dagueries,
deixa't la pell per conservar la sang
i lluita pels camins de casa, prop del mas
i de la barca...

Un cruix per l'albada
i tornarem a ser humans...
SER HUMANOS (JODER!)

Anocheció
y no puedo ver la luna allí
donde siempre estaba.
No me atrevo a tocar los muros
para tomar de su fortaleza
y hacerme guía de los desahuciados.

Y de los días no caen manzanas
ni caen migajas de panes ácimos.
Soy voz de aquellos que descubrieron la estafa
voz de los que romperán el alba
perdidos por las sendas del desencanto.

Gentes cojas y rotas por las olas,
vasos llenos de temores y
de esperanzas huidas que,
como ratoncillos rojizos,
asoman protuberantes la aspiradora
de pudores y hedores.

Gentes armadas con afiladas mentes
dispuestas a romper
los vasos comunicantes
de tanta mierda y mierda y mierda...
(que dijo Ll. Llach).

Gentes sucias y sofisticadamente miméticas,
puro barro, puro alquitrán
y madera olvidada.
Gentes claras en la confusión
que esperan el momento de romperse
las caderas y salir corriendo
como atletas guerreros hacia la próxima exaltación
del pueblo llano y trabajador.

Fuego en las piernas de los que pintan papeles de colores,
y brasas al rojo vivo en los refugios de la bestia negra.
Antorchas en la noche que recorta bordados de malicia
y perjuro de usureros.

Pueblo del mar y del mundo que no respira
que de la asfixia se va azulando y sufre
el fruto del obrador de dagas,
déjate la piel para conservar la sangre
y lucha por los caminos de tu hogar, cerca del casón
y de la barca...

Un crujido para llegar a la alborada
y seremos de nuevo humanos...
 ...

No hay comentarios: