PARÍS, EL CROISSANT I EL JUEU ERRAT

Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"

"Lo que no me mata Me hace más fuerte"

Tot allò que no em mata Em fa més fort

Diumenge 15 d'abril del 2012

Domingo 15 de abril del 202
Κυριακή 15 Απριλίου 2012
Pazar 15 Nisan 2012
Domingo 12 de abril de 2012

___IMATGE DEL DIA___

"Brutors" (il.lustració: Enric)

Un(cert)Paris
 
No fa ni fred ni calor.
I m'arriba l'aroma des de la cuina dels croissants recentment fets. I penso en París, com un referent de quasi totes les coses...

tant se val, ara escolto al Francesco Guccini, que ni es parisenc ni tant sols fil de la França... però quelcom em retorna als perfums d'aquella fleca on la mantega i la crosta torrada del pa calent enfurismava la meva ànima donant-me forces per emprendre el camí de la jornada, a la ciutat on res més que la fam, res més que la historia i la humitat de la petita cambra on la veu de Tom Waits puja pel cel obert com un perfum gloriosament trist..."All the world is green"...

"You turn kings into Beggars

 And Beggars into kings"
 
(Tornes als reis en captaires
I als captaires a en reis)

(foto:Enric)

Captaire que soc pel Llatí, com una ombra que fuig d'ella mateixa, a la ciutat de l'amor... i ensumo el calor de la carn giratòria, de les llàgrimes besades en soledat enfront un sex-shop d'en Claude Berri mentre Gainsbourg es fa la Décadense com un anell al dit de l'erotisme i la tristor infinites...
Soc, sabates trencades i fam a la mirada.

Soc part d'un asfalt que es desfà a cada pas mentre el Barbès bull de notes i cuscús i homes tirats a la acera, mig embolicats en una catifa plena de merda i puces i orines seculars...Amb una ma davant i l'altra darrera, com un pobre de solemnitat veient les llums de colors a Saint Denis i a Sébastopol...putam multiracial i tot aquell drama disfressat de confeti caducat...
Soc, un mer bri de mi mateix... jueu errant, errat de memòria feble...

de memòria infinita...
...
 (foto:Enric)
 
París del jo jueu errat

Llagues als peus de caminar-la
a petjades des de Rivoli a la Concorde.
Ferides sangoses pel calçat de penitent
a la ciutat de les llums
i del amors somniats.

Camí de la Bastille a Saint Antoine,
prop des Vosgues, el rugit sempitern
de les carreres a Rosiers
i els mots intemporals de Victor Hugo:
Els SS miserables...

La sang a les cordes de penjar la por
el crit amargant de la taronja confitada
en l'arròs persa, ple de incògnites
ple de draps negres com murs.

L'eco dels laments d'un semitista
i el fum sense parangó de la lllet sense màcula.
L'aromatitzat falafel jueu, i
les minses almoines per la cusa.

Camí de Bastille el ronsejar dels peus
malats d'asfats que t'amaguen
germana, dona nua que palpita
sota les arrels de la ignomínia.

Noms de Déu en forma d'hòstia metzinosa,
pa àzim del 44 pels desvalguts i condemnats.
Ella, dolorosa com una pica: Hélène Cyminski.
Ell, punyent com un agulló:Henri Sarfati.

Combois 74 i 75 cap a la neblina de l'est,
amuntegament i la por de no tornar a ser.
Veu jueua que no està a la llista de Schindler,
veu de fum i greix i cabells i d'or escadusser i d'ossos...

Llunyana la torre erecte guaita la mola activa
l'home estelat tremola,
numeració tatuada al canell
i records de la mort que visqué.
(foto: Enric)

Per fer Croissants
 
Per fer Croissants dels bons s'han de tenir-ne ganes de patir-los una mica.
Us en farà falta el següent:

½ Kg de farina de força
2 ous frescos
10 gr de sal fina
70 gr de sucre
25 gr de llevat fresc
150 cc de llet sencera
225 gr de mantega
el rovell d'un ou i una mica de llet per pintar-los avans de fornejar


El meu mètode a seguir és el següent:
 
Si tens pastadora millor que millor perquè patiràs menys (jo no en tinc). Posar tots el ingredients excepte la mantega en un recipient fons. Amassar-ho tot fins que quedi ben integrat. Fer una bola i deixar-ho reposar uns 10 minutets. Mentre agafem la mantega, la emboliquem amb film i l'aixafarem fins aconseguir un rectangle d'un dit de gruix.
Als deu minuts traiem la massa i sobre l'obrador l'anem estirant amb un corró fins que tingui una superfície d'un parell de pams per costat. Hi posem la mantega la mig i l'emboliquem pels quatre costats amb la massa.
Ara estirem tot, amb cura de que no es trenqui i amb els plecs capa baix, fins aconseguir un rectangle d'un dit de gruix. Tornem a plegar la massa sobre si mateixa (com si pleguéssim un llençol), la tapem amb un drap i la deixem reposar deu minuts més.
Als deu minuts tornen a estirar i plegar la massa igual que en el pas anterior i la deixem durant vuit hores a la nevera i tapada amb film (però sense oprimir-la molt perquè durant la nit fermentarà i creixerà).

Passades les vuit hores traiem la massa del fred i la deixem mitja hora sobre l'obrador i tapada amb un drap sec. Desprès toca estirar-la fins aconseguir un rectangle de tres mil·límetres de gruix. Sortirà una placa ben ample que partirem en dos parts longitudinalment. Aquesta la tallarem en triangles iguals que utilitzarem per formar els nostres croissants. Agafem el triangle, fem un tall d'un parell de centímetres en la base i estirem amb cura les puntes del costat més curt. Ara anem enrotllant sobre si mateix el triangle, des de la part més ample fins la punta (que també anirem estirant a mida que enrotllem la massa). Així tenim un croissant al que només cal doblar-hi les puntes per fer la seva característica forma. 

Amb la mateixa massa pots fer altres preparacions com cantes o napolitanes farcides de xocolata.

El deixarem formats sobre una placa folrada amb paper de forn durant un parell d'hores perquè fermentin (han de doblar el seu volum). Un cop fermentats els pintarem amb rovell mesclat amb llet i els introduirem a coure al forn calentat a 190ºC durant vint minuts aproximadament.
 París és, també, pou d'una certa decadència...


La Decadència
S. Gainsbourg & Jane Birkin (1971)

Traducció: Enric

"Gira't
-No
-Cap a mi
-no, així no
- ... i balla
la decadència

 
Mou els teus ronyons
lentament
enfront dels meus
-Queda't aquí
darrere meu
gronxa't
la decadència
 
Que les teves mans
freguin els meus pits
i el meu cor
que és el teu
_amor meu
de sempre
paciència
la decadència

Sota els meus dits
et portarà
cap llunyanies
més enllà
les aigües tèrboles
de sobte pertorben
els meus sentits
la decadència
m'has perdut
ah tu em mates
amor meu
digues-me, m'estimes?
-T'estimo
però encara
un matís
la decadència
encara més
que la nostra mort
lliga les nostres ànimes
i els nostres cossos
-Déu perdoneu
les nostres ofenses
la decadència
va bressolar
els nostres cossos fastiguejats
i les nostres ànimes extraviades
-Déu!
perdoneu les nostres culpes
la decadència
va bressolar
els nostres cossos fastiguejats
i les nostres ànimes extraviades".


*La traducció la hi fet amb les millors de les intencions però, si al respecte hi tens quelcom a suggerir o corregir seràs sempre benvingut/uda.

No hay comentarios: