L'ESCAPSADOR DE PARAULES ( CAPÍTOL II): “PLOVENT”

"Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό"
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"

"Lo que no me mata Me hace más fuerte"

Tot allò que no em mata Em fa més fort


Dimarts 1 de Març del 2011

Martes 1 de Marzo del 2011

Τρίτη 1 Μάρτη
2011
1 Mart 2011 Salı

Terça-feira 1 Março de 2011


___IMATGE DEL DIA___
"El Galtes" (Il.lustració: Enric)
...
__L'escapsador de paraules__
CAPÍTOL II
: Plovent”
Estic plovent: després de sortir del bany i haver-me vist com una nebulosa al mirall he sentit una pena infinita perquè la petita bola de llana ja no hi és: la vaig deixar morir de la forma més patètica: ofegada a la tassa de l'escusat: Déu sap que no ho digeriré fàcilment...el vapor...l'escalfor...els radiadors que es rovellen sota la finestra que mal tanca i permet el pas dels efectes de la humitat coladissa que desprén la neu tacada de l'exterior que va matant-nos lentament...
...prop del Planty:bar Barcelona i el vell hotel de fastuositat comunista: anyenca: quasi decrèpita: roba penjant dels marcs de les portes menudes vomiten el record de les presons viscudes: instantànies dels presos que fumen i miren desde les finestretes els cotxes circulant lentament pels carrers: les dones caminant i donant peu a fantasies pròpies de ramat vacum: a glops de llum que fugen i que s'espatllen com les clarors malaltes de les lleteries sense bestiar...
...petjades profundes de gelor incontestable: bafs retallables i una tremolor més enllà de l'ànima polsegosa dibuixada al cos del temps i dels exilis: com en un somni de destrals que fan de l'arbre quelcom més esmicolat que la llenya: animadversió al entrar en contacte amb la resina: crúor pudent de l'enemic caigut: indignitats patriòtiques...
En Klauss m'ha deixat dues peces de fruita a punt de podrir i una mica de vi txec rosat per esmorzar: trenco el silenci de la cambra amb el xipollejar de l'aigua a mig descongelar: un got sortit de la siberiana: potser algú creuria que és vodka eslovaca i res més lluny: pur alcohol de cremar embotellat en amagatalls de furtius prop de la frontera amb el Kaliningrad: glopejar i desprès escopir-la per la finestreta que dona a l'atzucac brut i fosc de darrera la pensió: els ulls em centellegen i crec que ha arribat la febre amb la puntualitat de costum: el menjar escàs i l'aroma tropical del cistell fruitat: el temor a caure de nou: la fam amb les galtes roges: ahir en Kaluss se'n va anar a dormir i avui és un home cent anys mes vell...
...l'he vist sortir amb l'expressió aquella: com un llebrer famèlic de venjança: les mans de ferros i cuirs tremolen lleugerament acariciant la destral: el fusell: el drap amb dos forats per veure-hi que usa per tapar-se el rostre i no ser reconegut durant les ràtzies restava fins avui sota pany y forrellat: descansant el son dels justos:

l'oblit encara no el remordeix i les imatges s'amaguen en la ment: homes que en la nit caminen per camins fangosos denotant la cruor dels hiverns més durs en llurs mirades i en les pells trencades: esquarterades i farcides de penellons i llagues:

camí cap al no res: camí oblidat ja en la percaça de les necessitats peremptòries: del matar la fam: del trobar un bes beneït de mare o potser de femella amb pits carregats i carn de natges per gaudir-la: reconciliant-se un així per una estona amb el genere humà més mundà.
Plovent: fet un nus d'esquinços en la ment que pitjora amb el fred: bafarada:darrer alè del difunt:
expiració d'una neulia que fa remugar els records malèfics dels faijos d'Altzo a mitja nit: de les sequoies que enfosqueixen l'horitzó de les passions cremades:
empremtes digitals marcades pel gallet suat: llàgrima de capes atàviques de les cebes: mirades megalítiques: boixets amb ulls darrere el cortinatge de puntes de coixí:
ets testimoni esclau d'un compromís...
ets fang...

pedregam...

i arrels enverdides.

Ara remolatxes sanguínies...

Tanmateix: Śmietanka...chłodnik...
Żywiec...
...piwa
per fer tirar avall l'os del teu l'exili interior:
llum roja i cruorina d'alarmes.
Totes les fotos fetes per: Enric

MIKEL LABOA Gernika - Lekeitio 4 (1972)
...

2 comentaris:

Josafá Crisóstomo ha dit...

A personagem extremada dessa postagem tem a amargura própria de quem vive no limite.
Como uma criança que perde o brinquedo ao sair do banho, como todo aquele que sente fome, tendo, no entanto, conhecido os manjares todos da terra...
Fico muito feliz de saber-te poeta, digno de criar versos como esse num texto que, no entanto, se fazia em prosa: "das sequóias que escurecem o horizonte das paixões ardentes"
Isso parece aqueles longos títulos de romances de Ernest Hemingway...
Mas é mais moderno. É plenamente século XXI, com suas imagens distorcidas... como as imagens que nos comunicam tanto, durante essa postagem, nesses fotografias em que impera a luz e a confusão.

Merci pour tout. Je suis toujours là ...

ENRIC ha dit...

Obrigadinho pelo comentário cavalheiro paulista ( Jo),

Vivir as vidas doutros (igualmente aquí -nop texto-) é, também, um facto suspeitoso das miradas literárias no carnava... por certo, chegando já ao zénite no lindo São Paulo, ¿verdade?
Bom, que lo disfrute com saúde também para seus olhinhos... (vôce compreenderá bem...).

Et de rien pas du tout.
J'espère être encore ici quand rentrera l'éternité avec sa lumière de quelque dieux de l'Olympe...

Abraço companheiro !