Ken Zazpi:“Poema Dels Oprimits”

"Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό"
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort
Dimarts 3 d'Agost del 2010
Martes 3 de Agosto del 2010
Τρίτη 3 Αύγουστος 201o
3 Ağustos 2010 Salı
Terça-feira 3 de Agosto de 2010
__IMATGE DEL DIA__
"No!Não!Ez!Οχι!Yok!" (Il.lustració:Enric)
Amb l'ànima trencada
i aqueixos ulls tallants d'estilet
desde darrera els barrots
va pregar-li:
Si els veus arribar tanca els punys
i apreta les dents,
mira fixament
i, simplement,
digues NO”.
E.S.
...
Escarbo...
topo, un altre cop, amb aquest excel.lent “Poema dels oprimits” de la banda de Gernika KenZazpi.
M'emociono,canto baixet; és tard i no voldria despertar ningú:
"En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà...”.
...i l'escolto amb els ulls tancats; sento també el regust encara de la pluja estiuenca sobre els meus llavis. Miro el esclatar nerviós dels estels i aquest cel obert a la mar, al món i al somni indestructible de la llibertat dels pobles oprimits. I no hi tinc més por dins la memòria que la por que van patir els torturats, el avis, els avantpassats. Mai més aquesta remor que encara batega en la por dels darrers fusellats, dels silencis forçats i el nostre idioma coartat, maltractat. Un record trist ara pels retrats sèpia: familiars desparaguts. I un camí, i unes voreres d'on neixen flors vermelles i creixen les llavors que les seues històries ens van deixar, per sempre. I espero, tanmateix, eix crit. Un crit pel món, cap al món i desde el món que dibuixi al cel la paraula:
Llibertat !
Askatasuna !
Liberdade !
Libertad !

Ken Zazpi: “Poema Dels Oprimits”

En aquest país ocult,
amb les ombres vaig jugant;
intentant ser jo mateix,
pintant un endemà…Tot allò que no puc ser,
raja sempre del meu cant;
l’alba és ben a prop,
la sento,em va envoltant…
La història ja se sap,
no tothom l’explica igual;
es difícil d’empassar,
la veritat del del costat…
Ara a prop dels oprimits,
un poema vull cantar,
tota l’amargor,
que volen amagar…
I canto als llits buits,
a la mare, al seu patir;
a tot el temps fugaç,
de que ens van desposseint…
Al ferro, al seu crit
al pare atemorit
a tothom que ho patim…
Escoltem des de petits,
tot allò que hem d’estimar,
tot allò que hem de ser,
a la força imposat…
ara, prop dels oprimits,
cantaré una cançó,
coberta tenen ja,
tota l’amargor…
A la soledat,
als íntims i als amics,
a cada instant del viure,
que de les mans, ha fugit
Als qui van ser ahir,
als qui son ara aquí,
als que encara han de venir…
Estimada vull sentir,
que aviat tot canviarà:
que també seràs amb mi,
el dia de demà…
I que els que vindran després,
ja mai més no cantaran,
aquest cant dels oprimits,
i tampoc no ploraran…
Diga’m per favor,
ara amiga ja,
allò que vull escoltar,
estimada, amor…
En els accidents,
les adversitats
a els que per nosaltres fins la vida han donat..
Als que de camí,
mai no han arribat,
als que lluitem,
i al vent de…llibertat”


"Herri ikustezin hontan itzalekin jolasten
neu izaten saitzen
eroa margozten
nire ezintasun denak
behin da berriz kantatzen
egunsentia
bide hau sentitzen
Denok ez dugu berdin
kontatzen historia
zaila da ulertzea
bestearen egia
baina kantatu nahi dut zapalduen olerkia
estalita duten
samin guzti
ohe hutsei amaren malkoei
lapurtzen diguten denbora iheskorrari
burdin hotsei aitaren beldurrei
sufritzen dugunoi
Txikitatik entzuten
zer izan behar garen
indarrez inposatuz
zer maitatu behar den
baina kantatu nahi dut zapalduen olerkia
estalita duten
samin guztia
lagun minei bakardadeari bizigabe utzitako
une bakoitzari
izan zirenei
gaur gareneri
izango direnei
esaidazu maitea
dena aldatuko dela
bihar ere nirekin egongo zarela
eta ondorengoek
ez dutela sekula kantu hau kantatuko
malkorik botako esan maitea
esan laztana
entzun nahi dudana
esan laguna
Istripuei
berri txarrei
bidean galdu ditugun lagun guztiei
gugatik dena eman dutenei askatasun haizeari
zuei
haizeari
zuei, zuei, zuei”

Visquin els Països Catalans !
Gora Euskadi Askatuta !
Viva Galiza Ceibe !