Assumiràs la veu d'Estellés: Cesk Freixas, Feliu Ventura i Xavi Sarrià en concert a Benicarló

"Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό"
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte"
Tot allò que no em mata Em fa més fort
Diumenge18 d'Abril del 2010
Domingo 18 de Abril del 2010
Κυριακή 18 Απρίλιος 2010
18 Nisan 2010 Pazar
Domingo 18 de Abril de 2010
>>IMATGE DEL DIA<<

Il.lustració: Enric

Assumiràs la veu d'Estellés
__Dissabte 17 dAbril__

“Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera”.

Nit humida després d'una jornada plujosa a Benicarló. Hem baixat pel Passeig marítim desde la plaça Constitució tot xino xano, agafats de la mà. Anem cap el Coromines amb il.lusió a l'ànima, pensant en aquesta terra, en sa cultura tant maltractada i en els cantants que avui ens regalaran una mica d'esperança i d'oxigen per tirar endavant.
La porta encara tancada tot i que ja és l´hora de començar... mmmm... paro l'orella i un pardalet xiula que en Feliu Ventura ha arribat tard i massa just per acomençar a temps... ¿caldrà un profund descans després de la llarga travesía desde el llunyà sud?...o tal vegada el Feliu ens honora amb la seua visita venint desde terres més llunyanes... tant se val, el que compta ara és que el tenim per aquí i que en una estoneta gaudirem de sa veu i companyia.
Dos quarts i … entrem a la sala d'actes. El local s'omple a vessar en cinc minutets: molta jovenalla, alguns pares que han decidit portar la canalla a l'acte (excel.lent idea!) i d'altres herbes humanes més inclassificables d'olor sospitosa a l'aixella...deixem-ho estar...
Entre la gentada hi veig de gairell algun que altre combatent que, caigui qui caigui, segueix lluitant en pro d'aquesta cultura valenciana i del valencià i català tant maltractats ambdós, en castellà i pels poders i la manamenta represora dels qui manen amb majúscules i s'en apoderen també del que no els correspon -vides i hisendes, li diuen- (quan ningú no mira). Al meu voltant gent de bé i bon ambient, el parlar de la nostra terra per tot arreu, com en un oasi meravellós que per desgràcia desapareixerà en finalitzar l'acte. I es que, com em va dir un llibreter del poble no fa massa dies “aquí els llibres en valencià no es venen i, vaja, si son de poesia, millor ni en parlem...”.
Ara deixem les angoixes i gaudim de l'oasi, ens hem dit...

Després d'una escarida presentació, planer i proper, ha pujat a l'ecenari en Cesk Freixes i ens ha interpretat algunes de les seues boniques cançons farcides de missatge, de vida i d'amor pel país, per la terra i pels companys tot intercalant-les amb versets d'Estellés que ens han omplert a tots de gaudi. Us ofereixo aquí el vídeo que he pogut captar i que he penjat ja al Youtube (perdoneu la qualitat però no estava jo en condicions òptimes per fer-ho millor) d'aquest tema meravellós dedicat al nostre estimat i sempre recordat Ovidi. Espero que, a pesar del mal so, el pugueu gaudir i fer-vos una idea del que allà ha succeït.


Ovidi
(Cesk Freixas)


"M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra pàtria.


Hem fet himnes de cançons
que l'absència ens va robar,
com dies que van durar tants anys.


Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha.


Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·làcia s'asseia al davant.


I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funció,
amb respecte més que amb compassió.


I ara parlo del silenci
que et van voler imposar
els mateixos que avui juguen,
fent-te seu, parant la mà.


De reüll, miro la farsa
dels que es fan passar per tu,
de qui busca una foto
enmig del circ desesperant.


Ovidi, memòria.

Mira si sóc pobre que no et puc fer tornar al món,
però arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algú altre cantarà amb la seva veu
que ets valencià i tens senyera on blau no hi ha"...

Més tard i ja amb l'ambient caldejadet, en Feliu Ventura ens ha obsequiat amb la recitació de curts poemes d'Estellés. Francament quasi podriem dir que els ha donat vida i, com un actor de teatre, ha parit empentes de veu i entonacions que feien que el públic entréssim en cada un dels tons que el mestre Estellés volia donar-nos, transmetrens inspiradament. Poemes de caire heròtic i d'umor incisiu, tal com ell era. Versos plens d'amor cap a la cultura d'aquesta, nostra terra. La Terra...la torturada terra i la seua gent...
Fantàstic Feliu Ventura que més tard ha repetit tot acompanyat al guitarrista i cantant del grup Obrint Pas, en Xavi Sarrià.
Molt inspirat concert intim i a dues guitarres de'n Sarrià tot i l'absència del cantautor valencià Pau Alabajos (també citat per l'esdeveniment d'avui) que, tal i com ens han explicat desde l'escena, és atrapat a Praga a causa d'aquesta erupció volcànica d'Islàndia que està fent anar de corcoll a més de mitja Europa.
Sarrià ha ofert una bona llista de cançons molt conegudes pel respectable que a tingut a bé d'acompanyar-les en més d'una ocasió amb palmes i palmetes. Així, temes com “Del sud” o “La flama” han fet els sentiments més còmplices amb l'ideari en defensa de la terra i del que parlen a doll els quasi himnes de la banda Obrint pas. Veritablement emocionant !

La “festa” ha finalitzat amb la salutació de tots els musics damunt léscenari i una sortida, després de dues hores, als carrers d'un Benicarló que segueixen manegant les forces del PP, hereues de vegades d'apariencia un xic light del llegat franquista i que, francament, donen poques ales a que aquella il.lusió de la que parlavem en entrar al concert segueixi en peu. Així i tot, molts sabem que la lluita continua, que la feina està per fer i que un país, sense la suor i la sang dels qui la volen ni és ni serà. Cal que mantinguem, fins la victòria final, encesa la nostra flama...
Només un crit i només un poble:
Visquin els països catalans !!
"Viure sempre corrent
avançant amb la gent
rellevant contra el vent
transportant sentiments
viurem mantenint viva
la flama a traves del temps
la flama de tot un poble en moviment".
"La Flama", Obrint Pas.





7 comentaris:

Νίκος-Εμμανουήλ ha dit...

Merhaba i bon dia, Enric!

Comença bé, molt bé aquest diumenge amb aquest "post sorpresa", ràpida crònica d'aquest excepcional homenatge a Vicent Andrés Estelés i, per extensió, al nostre Ovidi. Cal que aquestos homenatges siguen menys "excepcionals", ja m'entens: que siguen tan bons com són però molt més frequents... Tenim poetes, escriptors, pintors, compositors i cantants suficients com per a que aquestos esdeveniments siguen molt més freqüents, perquè gent, públic amb gana de sentir viva la nostra cultura n'hi havem.

Gràcies per aquest magnífic reportatge que, en certa manera, jo et vaig demanar. Gràcies per eixe vídeo que paga (i tant!) la pena que hajes pujat al You Tube. Eixe "Ovidi" del Cesk Freixas m'ha fet plorar, i me'n alegre moltíssim de que les noves generacions l'aprecien, l'estimen el tinguen en compte i posen el seu granet de sorra per difondre la seua obra. Veig que no tot està perdut, que seguim endavant amb aquesta gent nova, jove, que potser arribaran més lluny que nosaltres perquè els manca eixa mica de por que -pense- sempre ens quedarà a nosaltres (a mi, almenys).

Molt bó també Feliu Ventura. M'agrada molt des de que el vaig descobrir (una mica tard) gràcies al disc que va gravar amb Lluis Llach. Veig que a les comarques de "per ací baix" segueixen surtin molt bons artistes, molt bona gent...

Una cosa més, amic: Gràcies per el teu esforç en fer-nos arribar tot això. Un gran regal aquest post dominical que, encara que amb data de dissabte, he gaudit, molt, mooolt aquest matí de diumenge nuvolat.

M'acomiade només amb tres paraules:
"Gràcies, amic. Endavant!"

Josafá Crisóstomo ha dit...

Pelo que pude entender, vc saiu da toca e foi a um concerto público aplaudir os poetas e músicos de sua terra que você admira e isso tudo foi uma experiência de pura magia, de confraternização e deleite.
Em que os valores culturais da Catalunha foram devidamente cantados, pois declamaram os poemas de quem podia ser porta voz desses valores e sentimentos!
Que coisa boa foi isso, hein!
O nosso amigo Feliu Ventura além de talentoso tem uma boa estampa.

Achei incrível eu captar o teor das informações desse post, todo escrito em catalão. Mas captei. Foi um exercício difícil e gratificante.
Você é um molt inspirat valenciano
Veritablement emocionant !

Νίκος-Εμμανουήλ ha dit...

Merhaba novament, Enric!

Només donar-te les gràcies per eixa nova selecció de música en llengua catalana que has posat a l'aparellet musical. La recomane a tots aquells que vulguen començar a saber una mica de la música en la nostra llengua.

Una abraçada

ENRIC ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ENRIC ha dit...

Sim amigo Josafá, sim...

Os poetas, os cantores, os homems vivos e comprometidos com sua cultura e sua gente.
Os valores culturais da Catalunha son muitos e muito ricos mas son calados epor essa Espanya abusadora e pouco sensível para as nações mais pequenas e suas culturas milenarias.
Os sentimentos de um povo que, apesar dos quarenta anos de repressão fascista e uma democracia feita a medida dos interesses do “patrão”...
O silêncio quebrará como os tambores quebran... e meu povo olhará, por fim, seu sol nascer.
Assím, ¿gostou Feliu Ventura?, ¿sim?... tem boa aparência e, sobretodo, é um garoto do povo e dado ao povo. Um bom artista !
E se você entendeu o meu catalão é simplesmente porque você amigo e comigo, pouco a poco, va a ir aprendendo. Não duvides !
Szszsz !!! ainda em cima você praticou com êxito !!! Verdadeiramente emocionante !!!

Abraço e mel para você !
até logo my friend !

ENRIC ha dit...

Ep Nikos !

M'agrada que t'agradi !!! Anirem afegint-hi, a poc a poquet, una miqueta més.

i anirem fent el camí, també xiulant. Ja ho va dir el mestre "No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu".

Salut !

ENRIC ha dit...

Merhaba ve Kalispera Nikos !!

Tenim poetes i tenim literats de gran valia.
Tenim la força (ho hem demostrat durant la llarga història del nostre poble) per no deixar-nos exterminar, ni física ni intel.lectual ni lingüísticament parlant.
Tenim les ganes, com tu molt bé dius, i cada colp més i mes joies a la butxaca. Perles i pergamins...
Tenim una idea i també un país, uns països per deixar com cal als nostres fills.
Tenim la por que cal però la justa. No ens paralitzarà pas.
Tenim l'orgull de veure com surt el Sol i banya el sòl de la nostr Terra desde Salses fins Guardamar. de l'Alguer a ponent i desde Mô al recó més amagat de la Terrata.

I és clar que seguim plorat l'Ovidi... però ens seerveix de guia, de motiu i de carburant per seguir el camí, a peu i amb el sac de pedres a l'esquena...

Les gràcies te les tinc que donar jo company, ho saps bé !!!
Així, gràcies per aquest magnífic comentari que m'ha fet sentir acompanyat. Ja et vaig dir que el silenci, sempre és el silenci, creixeria com un mal cardo. I, tant se val, ells callen per, sense voler-ho, donar-nos la raó.

Si tot va com a d'anar seguirem ingormant desde la Columna d l'Ebre...

Una forta abraçada company, amic, AMIC Nikos.