“Plors a la Mar d’una Gavina”

"Αυτό που δεν με σκοτώνει με κάνει πιο δυνατό"
"Beni öldürmeyen Beni güçlendiriyor"
"Lo que no me mata Me hace más fuerte
"
Tot allò que no em mata Em fa més fort

Dissabte 4 de Julioldel 2009
Sábado 4 de Juliodel 2009
Σάββατο 4 Ιούλιος 2009
Cumartesi 4 Temmuz 2009
Sábado, 1 de Julho de 2009
~~~~
____IMATGE DEL DIA____
"Ànimes" (Il.lustració: Enric)

~~~~
_Plors a la Mar d'una Gavina_
Em guaita i la pressento
en la blavor i el salnitre
damunt les espatlles, com sac de rocs,
retorna a l’infáncia el present,
pànic de trencadís vidre.

Estels carnosos, negres closques,
plany stèlic i furiós que mata l’ ànima.
Gemec de mort, a la mare Mar
profunditat temuda, màgia envejada,
nuesa sépia d’espèctres en la llum oblidada.


I enllà, com un vaixell fantasma
enllà, com la por perduda,
el rem,
trencat pel vent i la pluja,
ha deixat un rastre, un camí, una porta,
el so de l’enyor i del dubte.

Ah! la grémola... bec famèlic de l’au,
planejar veloç entre antenes,
suor d’homes sens vertigen
i budells d’intensa sentor.
Ah! la ràtzia innoble d’apetit sens regles.
A la mar desfeta*… sense lleis ni veda,
Darrer mos al port... retreta !

I si tu vols, blanc, lluent gavinot,
l’argent de les ones et tenyirà lluminós,
d’un roig sangós,
i d’un blau venós aquella platja de l’illot
que com un crim, com en un bes delictuós,
només del tot t'en mostra un tros .

Gavina o cormorà,
de l’ham l’argúcia del tall, el pap mai fart.
Estratègic giravolt,
vigila l’ull despert de la talaia
blava interminable amb l’apetència,
d’un ogre menja-humans o del pingüí ple de palaies.

I si d’un mal cop de pèlag tot sen va al fons,
el crit violent s’afegirà al brogit
i la oració pels morts
d’ofec eterna raurà en ells,
pardals lluents,
daga de vents.
Plors a la Mar de gavina,
somriure fosc del botxí en l’hombra neta
de tota furienta pensada,
qualsevulla malifeta,
eixa que, d’un sol cop,
ferm li fa un tall al coll a la rígida llobina.

Menja després el cirurgia,
escapça amb dissecció experta,
i desde el cel pel ses excreta
blanca prova del delit,
de la terrible endrapada
que en sa ment reposa ara
en gris, profund oblit.

*mar desfeta f [o m] Mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m, que constitueix el grau 7 de l'escala de Douglas. (Enciclopèdia Catalana).
*Maria del Mar Bonet*
"L'àguila negra"


"Dedicat al meu tant estimat company Federico. En pau descansis per sempre amic".
~~~~
Texte i Fotos: Enric

2 comentaris:

Νίκος ha dit...

Merhaba ve καλησπέρα, Enric:

He llegit en veu alta aquestos versos que em porten el salnitre fins a aquestes terres muntanyenques i mediterrànies, però ja una mica allunyades del mar, del nostre mar.
He sentit el remor del mar, i el cremor de la sorra calenta als peus al trepitjar-la, escoltant els crits de les gavines.

La preciositat d'aquests versos i la blavor d'eixe mar em reconforten en aquest dissabte xafogós que em martiritza.

Allà on sigui, el teu benvolgut amic Federico haurà gaudit bona cosa amb aquestes paraules sortides del cor, del teu cor.

Avui, llegint aquest post, m`han vingut a la memòria unes paraules que deia el meu avi: "qui s'enrecorda dels amics no pot ser mai mala persona".

Comparteixo el teu dolor.
Una abraçada ben forta, amic.

ENRIC ha dit...

Merhaba company,

Gràcies per la complicitat, pel bon sentiemt que sempre habita en tu. No tots som de tant bona pasta...ni tant sols bones persones...

De la mar, del patiment, de la sorra, la humitat, la vertitat, i els critis de desesperació quan un pescaor no torna d'allà i resta al fons, per sempre... del patir constant de les gavines, rondant el port nervioses... de l'anguniósa llum del far en les nits tancades, voiroses, sense lluna... de la mar negre... de la mar plana i de la d'argent... de la mar que un bon dia et fa surar i, vaja, se't suposa ja ofegat...

És un color desconegut que et menja per dins, com una malaltia incurable... com un pecat insalvable... i en la nit estelada, o la rojenca que anuncia el vent que vindrà per damunt dels turons tant quiets... i en la de pluja estiuenca que fa mal als camps, que pedrega ferint la fruita presta a ser cullida.

Tot, absolutament tot hi cap dins d'un vers... tot el patiment de l'home... tots els flagells de La Història... tot el perdut, el trobat i allò que ja mai més retornarà. Cap, tancat, ocult en un vers, en un nus i en un sot...

Gràcies amic per ser-hi. Per donar-te una mica. Per ta generositat i ta solidaritat sempre demostrada.

Fins aviat
Ta léme.