Ovidi Montllor, et recordem i t'estimem anyoran-te

Dilluns 25 d'Agost del 2008
2008ko abuztuaren 25a
Luns 25.08.2008
25 Ağustos 2008
25 Αυγούστου 2008


* * *

____" O V I D I "____
______
______ ET-- RECORDEM-- I
T ' ESTIMEM _ANYORAN-TE ______


LA CANÇÓ DEL CANSAT
A Joan Fuster


Em va tocar tocant Mediterrani.

Per barret Pirineus, i una llesqueta.

Per sabata Oriola d'estranquis.

I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.

Per idioma, i senyores, català.

Per condició, senyors, sense terres.

Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,

la meua carta de naturalesa.

No és miracle, ni és un mal son;

m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,

tots els qui obliden les arrels.

Seran branca d'empelt en altres prats.

I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,

i posar al seu lloc una història.

Fins ací ens heu fet arribar.

De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoiá.

Tinc senyera on blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català

i ho faig a la manera de València.

___Ovidi Montllor_ Alcoi 1942- 1995 Barcelona__







LA CANCIÓN DEL CANSADO

A Joan Fuster


Me tocó tocando al Mediterráneo.

Por sombrero los Pirineos, y una rebanadita.

Por calzado Oriola de estranquis.

Y como corazón llevo a Alcoi, "la terreta" (mi tierra querida).

Por bandera, señores, cuatro barras.

Por idioma, y señoras, catalán.

Por condición, señores, sin tierras.

Por idea, y señoras, de izquierdas.

Queda claro, por lo tanto, para todo el mudo,

mi carta de naturaleza.

No es milagro, ni es pesadilla;

me ha tocado, y es mi devilidad.

Que quede claro, también, que son cobardes,

todos aquellos que olvidan sus raices.

Serán rama de injerto en otros prados.

Y en la muerte, subarrendados de las estrellas.

Es muy triste hablar todavía hoy,

y poner en su sitio una historia.

Hasta aquí nos habéis hecho llegar.

De tan gran, gran razón, nace la gloria.

I repito de nuevo: soy alcoyano.

Que en mi bandera azul no hay.

Digo bien alto que hablo catalán

y lo hago a la manera de Valencia.


_____Ovidi Montllor, Alcoi 1942 -1995 Barcelona____


Senyera d'Alcoi

No hi han paraules per descriure tot el que hom sent. No hi han sentiments d'espressió suficients per omplir tot el buit que ens deixà. En una terra que está morint per dins. Des d'una terra que plora els seu passat cultural i on es mossega al germà que fou company de pit i ara parla llengua extrangera. I no s' entenen els pols opostos de tant ignorar-se, i ja ni s' estimen quan en menjar festiu s'apropen . I mullant-se els peus a la mar xica, a la albuhaira, s'amaguen darrere les roques, i els peixos que tant la mar coneixen, llàgrimes de sal parint la ceguetat troven en el que tràgic miratge els ha paregut. Miratge no és. La primera gota de sang qui la vessará?. Qui ha sigut la maleïda ombra, i qui a trencat el canti i a tallat la corda... qui ens vol la mort del verb i el silenci d'una història tant formosa.


Mala pedrá els fereixi l'ànima!


Al País Valencià seguirem plorant,

seguirem esperant i recordant... fins que retorne a la fi la llum seguirem tantejant en la foscor.

¡¡Visca els Països Catalans lliures!!

6 comentaris:

Toni Salado ha dit...

Visca l'Ovidi! Jo tampoc puc ja camminar per la dreta! Serà la samarreta? Jejeje. Görüsürüz!

ENRIC ha dit...

Merhaba Toni, Geia sou!
Che que m'agrada veure't per aqui company!
¡La samarreta?...Serà, serà, serà... que coixos anem i molt fotuts també que, che collons! aquí la dreta no mana, ¡DICTA! (i si no mirem lo de TV3...)
I sí ¡visca, visca, visca; Visca...(¡ep!) VISCA l'Ovidi i visca la seua memòria!
Una abraçada camarada!
Filakia,
Iyi geceler (¡i visca també el Zülfü, no ens oblidem!).

Nikos-Emmanuel ha dit...

Kalispera, Enric!

Ara sí que sóc feliç, nen!
Torne de la Gran Pàtria, Grècia, amb el cor ple de goig i arribe aquí i em trobe amb aquesta meravella de post dedicat a l'Ovidi i a la meva Pàtria Petita. Gràcies, company!

Recorde el concert de homentge a l'Ovidi al teatre Calderón d'Alcoi. Amb Serrat, la Maria del Mar, Quico Pi de la Serra, Tomeu Penya i Jordi Gil, el meu professor de guitarra, representant Alcoi. Era el novembre de 1994. L'Ovidi va sortir a l'escenari a la fi de l'homenatge i, quasi sense veu, va dir: "Avui m'heu fet tocar el cel!".
Quatre mesos després ens va deixar.

Cada vegada que passe per el cementiri d'Alcoi m'acoste al cenotafi on es troben les seues cendres i li dic en el nostre català de València: "Recollons, xiquet! Quina passada ens has fet! Ara els alcoians ens hem quedat sense veu! Ara qui cantarà? Qui dirà al món fort i clar el que som sense complexes? No sigues "bacora" i torna!".

Gràcies de tot cor, Enric!
Quin regal de tornada de vacances m'has fet!

Una abraçada.

ENRIC ha dit...

Merhaba Nikos, Kαλημέρα company,
M'agrada que t'agrade el ¡toc d'atenció! i la sentida recordatoria per a l'Ovidi. Sense dubtar-ho, penso que la vida, l'essència de la vida, la contenen éssers com ell. La vitalitat del pensament àgil. l'humor tallant i la tendresa dels infants amb castic.
Sempre el recordarem i ens servirà, també, per pensar de tant en tant que allá baix hi tenim un troç de la que és nostre "terreta", nostre cultura, nostre caracter i passió.
Una forta abraçada, camarada.
Ta leme ver günaydin !

Annula ha dit...

Molt interessant aquest personatge, jo no ho coneixia tot just. És una llàstima no conèixer bé la cultura catalana a pesar que tinc prop Catalunya. Moltes gràcies per l'article. Perdoneu si el meu català no és molt bo... Ta leme!

ENRIC ha dit...

Merhaba Annula, τι κάνεις ?
Ante todo quiero felicitarte por el esfuerzo que, se nota, has hecho. El catalán no es una lengua fácil y tú has logrado una comunicación muy digna. Ahora toca apretar un poco más i a lanzarse. Una visita al mediterráneo catalanoparlante y a profundizar! (...de paso una Paella de marisco o un mar i montanya, o una buena fideuá o una escalivada y un mel i mató, todo regado con un vinito del Priorat y a gozar de la vida!)
Per coneixer bé el català es imprescindible viure un temps a Catalunya, amb catalanoparlants i amb la voluntat d'aprendre. De totes maneres, llegint, escoltant veus com la de l'Ovidi, J.M. Serrat, Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Miquel Gil...i molts més, així també s'abança molt!
Res, que t'agraeixo el teu comentari tot esperant que treguis més cops el cap per aquesta finetreta estranya i polièdrica en llengües, temàtiques i salses variades.
Una cordial salutació, i fins aviat!
Τα λέμε!