2 de Juny 2008 / 2 Ιουν 2008

2 de Ιουν 2008
(8 to Haris concert)

Ε λ λ η ν ι κ ή ε β δ ο μ α δ α
"Setmana grega"


Aprofitant que el proper dia 10 de juny ens visita la gran Haris Alexiou al barcelonès Palau de la Música Catalana, cita a la qual no hi faltarem, farem cinc centims pel que fa a la cultura grega i, molt especialment, al seu folklore i a les flaires mediterrànies que tant ens recorden casa nostre, la nostre costa, el nostre mar mutu: Μεσόγειος.

Aquí teniu una mostra de el que es la bellesa de "Haroula" (petita joia) amb grans majúscules, del que és la veu del temps, de la mar, de la pau i del amor. Aquesta cançó del compositor Goran Bregovic, la qual ha estat versionada per infinitat d'artistes com Alkistis Protopsalti, Sezen Aksu o Giorgos Ntalaras, ha passat a ser un veritable himne: "Theos an ine"

(Si Déu existeix):


Τις νύχτες μπαίνεις στα όνειρα μουλες κι ήρθες σε δικό σου κήποκι αν μεγαλώσαν τα φτερά μουεγώ απ' το πλάι σου δεν λείπωΘεός αν είναι...
Χιλιάδες άγγελοι με τ' άσπρακλωνάρια λησμονιάς μοιράζουνΚι από το σώμα μου σαν άστραπαιδιά δικά σου, ανάσες βγάζουνΘεός αν είναι
Στις φλόγες να καείςκι απ' το δάκρυ μου φωτιά να πιειςΔεν μπορείς μια ζωή καρδιά να συγχωρείς
Θεός αν είναι Κι αν μ' αγαπάει κανείς


***



"Anit, entrares en els meus somnis,
com si passes pel teu jardí,
i tot i havent-me crescut ales
no vaig voler apartar-me del teu costat.
Si Déu existeix...
Milers d'àngels vestits de blanc
reparteixen branquetes d'oblit,
com estels, sobre el meu cos,
els teus infants dibuixen l'alè.
Si Déu existeix
pot cremar-se entre flames,
i de les meues llàgrimes, podràs beure'n foc,
no podràs, cor, ser indulgent per sempre mès.
Si existeix un Déu i algú m'estima.
Si Déu existeix i algú m'estima.
Totes les meves amistats, d'anys,
tenen parella, han contruït les seves llars,
nomès jo copntinuo sola,
sense sostre, aquesta és la veritat.
Si Déu existeix
pots cremar entre les flames,
i de les meues llàgrimes, podràs beure'n foc,
no podràs, cor, ser indulgent per sempre mès.
de fet, Si Déu existeix i si algú m´'estima.
Si Déu existeix i algú m'estima..."


(Traduït partint de la lletra publicada en anglès a la pàgina web de l'artista).




Desde l'alta mar o "Πέλαγος" que va travessar Telèmac buscant a son pare Ulisses desde la jònica Ítaca o Jason i els Argonautes a la recerca i captura del Vello D'or, desde la blavor insòlita que envolta les milers d'illes del mar de Creta s'ens representen en la ment noms com Naxos, Paros, les Cíclades, Lesbos, Samotràcia i Alexandròpoli, l'imaginació s'ens extravia i queda dopada com per efecte de una dolça morfina.

Aquest amor que sentim es també l'estimació profonda envers els que tenen unes faccions tan similars a les nostres i que confondríem amb una anciàna de Cadaqués, avi de Santa Pola o de Benicarló, un xiquet de Cartagena. Aquells que parlen una llengua de la qual ens nutrim i que ressona en una cadència que trovem tan pròpia que quasi ens sembla que podríem entrendre-la.

En dies successius anirem veient i coneixent una mica dels diferents tipos de música grega, de les conexions amb altres païssos, del cinema i la literatura, de la gratronomía i el teatre. Una setmana removent el passat i cercant en les traces d'un futur que promet i que ens mourà a mirar per l'espiell d'aquesta Europa que sembla que no existeix i roman allá, massa tancada encara, mirant-se al mirall i oblidant que alló que es bo, ho és a tot arreu, estigui escrit, cantat, recitat en ciríl.lic o llatí en àrab o armeni.

καληνύχτα/Bona nit