THEO ANGELOPOULOS . 6 de Juny de 2008 / 6 Ιούνιος 2008


FOTO DEL DIA
Sí, encara existeixen llocs com aquest. La pau profonda de mitja tarde. Un indret de luxe on péixer, on esgarriar-se i oblidar el fragor de la batalla. La Sénia (Tarragona) 5 de Juny de 2008. (Clica sobre la foto i podràs apreciar de veritat el grau de frecor).


* * *

6 Ιουν 2008 (4 to Hari's concert)

Ε λ λ η ν ι κ ή ε β δ ο μ α δ α

_____S E N T M A N A ___ G R E G A_____

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.

"Ítaca" (fragment)
Konstantinos Petrou Kavafis 1863-1933
(traducció de Carles Riba)

(Aquí teniu un Link si vols coneixer més poemes de Kavafis, hi ha un apartat on pots sentir-les recitades en grec)http://www.geocities.com/travesser/ALTERN/kavafis.html


..........................................................................................................................................................................

Θόδωρος Αγγελόπουλος:
El MegaCINEMA GREC de


Theo Angelopoulos

Theos Angelopoulos va neixer a Atenes l'any 1935, va estudiar dret i en acabar el servei militar es traslladá a la Sorbona de París on va estudiar amb el prestigiós antropòleg Claude Lévi-Strauss i on també va estudiar a l'IDHEC (Institut Superior d'Estudis Cinematogràfics).






L'any 1964 torna a Grècia on traballa com a crític cinematogràfic en el diari d'orientació esquerrana Dimokratiki Allaghi. Desprès de petits fracassos i d'alguns curts es comença a percebre una inquietud estètica basada en els temps vuits, els espais oberts i els planols prollongats.




La reflexió sobre la historia contemporània del seu pais un cop finalitzada la dictadura dels coronels el porta a un esteticisme que no permet mitjes tintes i deixa nomès als qui conecten totalment amb el seu llenguatge com a public entusiasta, rara avis militant d'un cinema que hom considera excels, ple de poesia i reflexió, sempre nutrici, enriquit amb una música extraordinaria d'Eleni Karaindrou que li aprota vaporositat. Es el cinema de qui no ven un producte a qualsevol preu sinó que l'ofereix de forma exigent i alliçonadora.

Desprès de El viatge dels comediants (Ο ΘΙΑΣΟΣ) 1975, considerada la seva obra mestra, Alexandre el gran (O ΜΕΓΑΛΕΞΑΝTΡΟΣ) (1980) guanya el Lleó d'or del Festival Internacional de Cinema de Venecia.

En l'any 1986 arriba EL Apicultor i el 1986 (ΤΟ ΜΕΤΕΩΡΟ ΒΗΜΑ ΤΟΥ ΠΕΛΑΡΓΟΥ...) El pas sostingut de la cigonya que protagonitza Marcello Mastroianni. L'any 1988 apareix la pelicula Paisatge en la boira (ΤΟΠΙΟ ΣΤΗΝ ΟΜΙΧΛΗ) per a mi la seva millor obra i el 1995 La mirada D'Ulisses (ΤΟ ΒΛΕΜΜΑ ΤΟΥ ΟΔΥΣΣΕΑ). Desprès de L'eternitat i un dia (ΜΙΑ ΑΙΩΝΙΟΤΗΤΑ ΚΑΙ ΜΙΑ ΜΕΡΑ)1998, començará la seva triloigia amb EL Prat que plora (ΤΡΙΛΟΓΙΑ: ΤΟ ΛΙΒΑΔΙ ΠΟΥ ΔΑΚΡΥΖΕΙ), aquí estrenada com ELENI. La segona part de la trilogia es presentará aviat La pols del temps (ΤΡΙΛΟΓΙΑ: Η ΣΚΟΝΗ ΤΟΥ ΧΡΟΝΟΥ) i la tercera que es titulará Tornar (Η ΑΙΩΝΙΑ ΕΠΙΣΤΡΟΦΗ).






Desde la perspectiva d'un cinema culte i profond els film de Angelopoulos tenen punts d'unió amb altres directors, principalment europeus, que tenen una preocupació per pulir i fer de cada imatge una obra d'art, una peça única. Així donç la francesa Ariane Mnouchkine amb el film Molière, el britànic Peter Greenaway amb Drowning by Numbers o Zoo "A Zed a two noughts", l'alemany Wim Wenders i el Cel sobre Berlin, la trilogia del polac Krzysztof Kieslowski: Blanc, Blau i Roig o el rus Alexandr Sokorov amb Mare i fill o Moloch, el turc Nuri Bilge Ceylan amb Iklimler... son exponents clars d'un cinema que no deixa indiferent i desperta fílias i fòbias, amb els qui es combrega o dels qui s'hi fuig.






Adeu!!
αντίο !!