25 Maig 2008 / 25 Mayıs 2008

Música kurda (2ªpart)

No podem parlar d'instruments unicament utilitzats en la cultura kurda, en primer lloc per lo eterogenia que és a causa de la disgregació que pateix, ubicada en nacions alienes a les seves peculiaritats i, també, perquè la extensa regió on es troven traces d'aquest poble comparteix certs sons, certs laments i unes religions (majoritàriament la musulmana) amb d'altres que viuen sota el mateix sol i que pateixen el mateix fred a les muntanyes. Els intruments clàssics de la música kurda, com sovint passa en la turca i en aquelles de tradició àrab oriental com la siríaca (Süryaniler), de l'Àsia central: de l'Uzbekistan fins l'Iran; o les influenciades simpàticament pels països del caucas com Geòrgia, Armènia o l'Azerbaidjan, son d'una familia que, venut a l'egròs, tenen molt punts en comú.


Així els eixos fonamentals d'aquestes intrumentacións son:




El Ney /ناي (en persa "canya"):


Neys Sufis a l'EMAV d'Istanbul

És una flauta de canya amb embocadura oberta i sis forats davanters i un al darrera. El so es produeix creant una corrent d'aire i possant els llavis en un angle concret i amb una apertura similar a la que dibuixem quan anem a xiular. En la filosofia Sufi es considera quelcom més que un intrument musical i pren el protagonisme com a pont de comunicació directa amb Déu i amb tot límaginari místic: la suggestió i presa de contacte amb el diví. Desde el cassicisme de Kudsi Erguner, passant per la extraordinària creativitat del sufisme d'Omar Faruk Tekbilek fins la elèctrica avantguarda que suposa la música del turc-canadenc Mercan Dede en el segle XXI, el llistat de neyzen (interprets de ney) sería inacabable. Es un intrument estès també en els països àrabs tot i que amb imprtants modificacións tècniques. Travarém el Ney a Turquia, a Grècia, al Maghreb desde el Marroc fin Egipte; al golf Pèrsic fins l'Iran i la Xina.

Kiz Ney

El Ney es l´ùnic instrument d'arrel tradicional que ocupa una de les cadires en les orquestes de música clàssica a Turquia. Amb el temps a esdevingut imprescindible siguent la sal i el pevre que aporta alló que diferència la música d'arrel turca de les altres. Instrument dúctil i orgànic, tant podem trovar-lo acompanyant cançons de Sezen Aksu, la gran diva de la canço turca com, per posar nomès un exemple, en les de Aynur Doğan, cantant kurda icona de la lluita del poble kurd per independitzar-se. El ney está present en la Klasik Türk Müziği i en la música Pop, Rock, festiva...






Altres intruments importants son:


el Saz: intrument de corda de la familia dels llaüts, de coll llarg i que s'executa fregant o puntejant desde el cordatge fins la caixa de ressonància amb una pua. Era present ja en les antigues Sumer i Babilònia i avui es líntrument més important del folklore turc.



el Ud: El llaüt.


el Kanun: de la familia de les cítares es tracta d'una gran caixa amb cordes tensades horitzontalment i que es fá sonar amb pues o ungles postisses de porcellana o metall. A Grecia existeix una variant anomenada Kanonaki i podem trovar instrument similars a la Xina (el Yang-Chin o el Zheng) o Finlàndia (Kantele).




la Bağlama: intrument de corda de la familia dela llaüts similar al Saz però de contrucció més sencilla i so arcaic i singular.


el Kaval: flauta de fusta, démbocadura oberta com el Ney. Tradicional i amb variants significatives a Bugària, Romania,Grècia, Moldàvia, Albània i els països eslaus.
Kaval búlgar
el Tambur: Instrument de corda molt popular al Kurdistan i àrea d'influència: Tambur a Turquia, Setar o Dutar a l'Iran, Buzuq al'Irak i al Líban . De la família dels Uds o Llaüts i del Saz turc ens porten al paladar el so dels Bouzouki grecs i llunyanament el de les Mandolines italiànes occidentals.
Percussións: Per descomptat els intruments de percussió son d'una importància vital i gran part de la música tradicional es sustenta d'ells. Desde el ja anomenat Daf a la Darbuka, el Dumbeg o el Davul.
la Zurna: quelcom semblant a una Gralla.
Proper article: el kurd SHAHRAM NAZERI, veu del poeta Ad-din Rumi que cumpleix 800 anys
Hoşça kal