17 Maig 2008 / 17 Mayıs 2008

FOTO DEL DIA

17 Maig 2008 - Tràfic a Beşiktaş desde el meu ull electrònic.

* * *

Sans cesse à mes côtés s'agite le Démon;
Il nage autour de moi comme un air impalpable;
Je l'avale et le sens qui brûle mon poumon
Et l'emplit d'un désir éternel et coupable.


Charles Baudelaire (La destruction) fragment

Il.l: Enric

Si Istanbul es una malgama de cultures, sense dubtes, es també el lloc on incuben nous germens, còctels impensables en cap altre país o ciutat del mon. Desde aquest gresol de civilitzacions emanen raigs emergents que, com un bumerang, van, s'impregnen d'allò que es bo i retornen a la gran mare enfortits, farcits del nèctar i la sement d'altres cultures.
Aquest camí, sovint extrínsec, nutreix a la ciutat/al àtom/al univers creatiu, amb llet de mamelles foranes d'Armènia, Bulgària, Síria, Azerbaidjan... de Romania, Albània, Iran... o de places properes, quasi vernacules que están en permanet camuflatge: armenis, àzeris, zíngars, uzbeks, romà grecs,
kirguisos, kazakhs i kurds...




Música: Els Kurds (1ªpart)





La música kurda es l'expressió d'un poble que resisteix les empentes, sovint violentes, de diferents estats. Es un poble dividit entre l'Irak, Turquia, Iran, Síria, Jordània, Armènia i una significativa diàspora estèsa per Europa i Amèrica.




Bandera del Kurdistán
La música kurda, melancòlica, sovint trista i plena de connotacions dec caràcter arabesc es principalment sang i carn, corda i percussió. Les diferents families lingüístiques i geogràfiques son també subdividides per estils i motivacions diverses. Així donc hi han "contadors d'histories" (çîrokbêj), bards que interpreten cançons religioses (dengbêj) i juglars (stranbêj).

Les temàtiques son variades; desde el sempitern mal d'amors, la èpica, el desaforat orgull patri i sincer cant a la natura i la seva preservació. Les tradicions varien segons l'origen del cantant o compositor i es diferencien pricipalment entre emigrants libanesos o armenis, kurds de la diàspora (Suècia, França, Alemanya...), i ciutadans del kurdistan propiament dit, aquest partit entre Turquia, Síria, Irak i Iran. Son reconeguts representants de cada pais els suguents interprets:

Saber Meho (Líban), Ali Merdan (Irak), Ciwan Haco (Síria), Bijan Kamkar, Kayhan Kalhor,o el gran Sharham Nazeri (Iran). El pes pesat i avantguarda de del mon kurd resideix en Turquia on hi ha una infinitat de musics i actius culturals. Així: Nîzammetîn Arîç, Ali Baran, Koma Amed, Koma Denge Azadi, Silan, Dîyar, Zozan, Xelil Xemgîn i els més importants : Siwan Perwer (Saridam 1955), Rojin (Adana), Ahmed Kaya (Malatya 1956-2000), Aynur Doğan i els sempre imprescindibles Kardeş Türküler que interpreten també dances i recitacións.








Hoşça kal