ISTIKLAL 1ª . 28 Abril 2008 / 28 Nisan 2008


Una "promenade" cap a Istiklâl
(1ªpart)
Fotos: Enric

Creuar el pont de Galata i ensumar la flaire del salnitre barrejat amb l'olor del carburant dels transbordadors que, a tota màquina, travessen de la part nova a la vella carregats i queixossos. Arribar a Karaköy amb l'esperaça de trovar aquell peix perfecte de ganyes rogentes i lluminoses. Enfilar per Yuksek Kaldirim on el carrer empedrat puja considerablement i hom pot trobar-hi tendes on s'hi venen objectes desusats, estrambòtics i sorprenents. Discos antics, ratllats, sense coberta, anònims. Un calaix. Raspalls i peces que no se sap de quin artefacte varen formar part. Sabates usades. Coberts usats. Electrodomèstics que un recorda haver vist fotografiats en blanc i negre en alguna revista de l'infància.

Fotos: Enric

Es un trajecte curt però costerut. Arribar a Galip Dede. Tendes de música i d'intruments: Zurnes, Neys, Meys, Kemences, Uds, Kanuns, Baglamas, Tanburs, Duduks... Llocs on joves de economia sencilla practiquen notes que en un futur proper esdevindrán àtoms d'un gran mon, el del folklore d'Istanbul, perquè Istanbul te un so heterogeni que engloba picellades kurdes, armènies, gitanes, àrabs, perses, gregues, jueves, sefardites, búlgares, àzeris, georgianes, russes-ucraïneses...




Trassos i aromes de la tradició Sufí; ginys al flamenc i al cante hondo i a la rembetika, a brass bands amb reminiscències zíngares, vibracions de kavals macedònics i violins magiars. Mon complex que es complicará en barris com Fener, a la vorera de Haliç (Corn d'Or).



Turkish delight (Enric)


Un te bullent amb tres terròssos de sucre. Un simit calent; un vell tocan el saz en un recó; un venedor d'aigua... Arribada a Gàlata: "La torre genovesa". (continuará...)



Hoşça kal !





No hay comentarios: