ORHAN PAMUK . 24 Abril 2008 / 24 Nisan 2008

Foto: Enric

Perşembe (No comment ¿val?)
Amagat. Fent la postura d'un animal espantat. Darrera d'una taula o d'un mostrador com el
dependent d'una llibreria incommensurable. Infantant com una gata aterrida la ventrada d'idees brutes i plenes de vísceres blavoses.
Parint lletraferit l'Orhan Pamuk. Istanbul. Hatiralar ve şehir. Estambul. Ciutat i records. Llegint-lo he sentit la vida. He escoltat els sons del vapors que creuen el Bòsfor. La neu de la ciutat: de Taksim i Dolapdere i Piyalepaşa i Eminönü i Fatih i Eyup...
Les engrunes de la memòria i la fam de recordar.
Orhan Pamuk (Fotos lliure de copyright cortesia de la pàgina oficial de l'escriptor).
Aquest relat ple de sinceritat reprodueix sense penombres les escletxes que han deixat en la ment els moments d'una infanteça i una adol.lescencia marcades per una certa tensió familiar i les vivencies en un Estambul farcit d'imatges en blan i negre i flaires portuaries. De carrers empedrats i costeruts que pujen a Beyoğlu desde Beşisktaş o Karaköy. De foscors desesperades i exasperacions mitigades a colp de passejada i fum de cigarreta. De por a perdre i a guanyar . A confusió.
Aquest retrat d'una societat que ha trencat amb el passat otomà sense saber-ne i resta espectant amb una amargor fatalment acceptada un futur amb vistes a l'Europa que no els reconeix com a part de la modernitat. Un horitzó musulmá i l'esquitxada plena de desvergonyiment de l'occidentalització impareble. El ney de Kudsi Erguner. El ney de Mercan Dede.
Avent-ho viscut, aquesta conjunció arriba a graduacions cuasi perfectes en una Istanbul dinàmica, amalgama del passat enyorat i el futur mes cosmopolita, mescla de la sal i el sucre, del sufisme Mevlevi i el rap de joves interprets com Ceza o Sultana.
Aquest llibre de Pamuk ens apropa als detalls dels cronistes de la ciutat i ens dona l'oportunitat de tastar-ne una petita porció. Seguint amb la prosa sempre ben construida de les obres anteriors que faríen d'ell el primer premi Nobel turc en l'any 2006; aquestes, Kar 2001 - "Neu", Benim Adım Kırmızı 1998-"M'anomeno roig", Yeni Hayat 1995 - "La nova vida", Kara Kitap 1990 - "El llibre negre", Beyaz Kale 1985 - "El castell blanc", - Sessiz Ev 1983 - "La casa del silenci"conformen la literatura de Orhan Pamuk, que no deixa indiferent a ningú, segueix plena de compromís en l'avantguarda d'una Turquía que es debat entre el selecularisme d'Atatürk i el retorn a una societat més islamitzada, i per tant, totalment refractaria a una idea de conciliació amb una Europa ja de per sí recelosa amb una nació de setanta milions d'habitants i d'aplastant majoria musulmana.
Hoşça kal.
Alla rahatlık versin ! (que dormis bé)
Foto: Enric (Fatih Camii)

No hay comentarios: